Les mare de dia, qui som?

Les mares de dia oferim un servei d’atenció personalitzada a la primera infància des d’un ambient familiar.

Es tracta d’un recurs per a la conciliació de la vida familiar i laboral, a més d’una alternativa a les escoles bressol tradicionals.

Una mare de dia és una persona formada que ofereix a la seva pròpia llar, adaptada i equipada, un servei d’atenció i cura del menor d’entre 4 mesos i 6 anys, en grups reduïts (entre tres i quatre infants màxim) i en un ambient acollidor i càlid.

Aquestes característiques del servei fan que sigui més senzill atendre, observar i identificar les veritables necessitats educatives i emocionals de cada infant, i donar-los una resposta de qualitat.

Es tracta d’un acompanyament amorós i respectuós, on cada infant pot ser ell mateix, on cohabiten els seus ritmes interns, les seves necessitats autèntiques i el respecte a la seva persona.

Els infants són els protagonistes de la seva pròpia història i l’adult acompanya i té cura de l’ambient per tal que sigui segur i adequat a cadascuna de les seves necessitats.

A Catalunya cada vegada hi ha més experiències de mare de dia i la primavera de 2013 es funda l’Associació Llars de Criança amb el principal objectiu de formalitzar, legalitzar i donar a conèixer aquesta figura, tal com ja és una realitat en diferents països d’Europa en que fins i tot alguns governs financen i gestionen el servei.

Al maig del 2015 , Llar de Criança La Cerdanya comença formar part d’ aquesta Associació, on ens nodrim les unes de les altres i intercanviem inquietuts i experiéncies.

Origen de la figura de Mare de dia i de l’Associació Llars de Criança

El servei de mare de dia està implantat fa temps a molts països europeus, però a l’Estat espanyol només porta alguns anys.

Als països europeus està considerat un servei social de la mateixa categoria que l’escola infantil, i per això el servei està subvencionat.

Saber on neixen els projectes de mares de dia no és tan senzill. En diferents països europeus, sorgeixen iniciatives similars gairebé al mateix temps, com a resposta a les necessitats dels pares i mares de conciliar la vida familiar i laboral, i poder oferir un entorn més familiar als seus fills.

A França s’anomenen assistante maternelle, a Anglaterra childminder, a Austria Tagesmütter… En aquests països la figura de les mares de dia existeix des dels anys 70, tot i que les primeres experiències van tenir lloc bastants anys abans a Suècia.

És un servei reconegut oficialment i existeix una preparació específica, per això l’Estat en regula la formació i el funcionament.

A Alemanya és on va sorgir l’organització i professionalització de la iniciativa, quatre o cinc mares treballadores es tornaven per cuidar als seus fills una vegada per setmana. A França va aparèixer la nou-nou, senyora que cuidava a diferents nens a casa mentre els pares treballaven. A Alemanya els ajuntaments subvencionen i gestionen aquest servei des de fa anys; i a Anglaterra se sap que el vuitanta per cent dels infants menors de tres anys són cuidats per mares de dia.

Al 2003, a l’Estat espanyol l’activitat va sorgir gairebé de forma simultània a Navarra, amb la iniciativa Casas Amigas, promoguda per la Fundació Gaztelan, i a Madrid, sorgida de l’entorn de la pedagogia Waldorf, i que ha donat lloc a la creació de l’Associació Madre de dia.

Però les gestions realitzades per les iniciatives de Navarra i Madrid davant el Govern han donat resultats diferents. A Navarra, les Casas Amigas estan reconegudes legalment des del 2006 a través de l’Orde Foral 27/2006, i el seu funcionament i formació estan regulats. A Madrid, recentment s’està començant a regular l’activitat de les mares de dia.

El moviment de les mares de dia sorgeix a l’Estat espanyol en un moment en què hi ha una forta aposta per part de l’Estat a oferir solucions institucionals per atendre als infants a partir dels quatre mesos d’edat; en contrapart apareixen professionals de la psicologia infantil que qüestionen el model actual de les llars d’infants perquè consideren que no satisfà les necessitats autèntiques dels més petits.

A Catalunya cada vegada hi ha més experiències de mare de dia i la primavera de 2013 es funda l’Associació Llars de Criança amb el principal objectiu de formalitzar, legalitzar i donar a conèixer aquesta figura, tal com ja és una realitat en diferents països d’Europa. A Sant Feliu de Guíxols (Girona), va existir el projecte de les mainaderes, com la primera iniciativa subvencionada en la línia de les mares de dia, promogut per l’Escola Bressol Oreneta, finançat per l’ajuntament del municipi i subvencionat per la Generalitat i el Ministeri d’Educació.

Per què escollir una Mare de dia

Tenint en compte que, l’amor i la cura són els requisits indispensables per a un sa desenvolupament en tots els nivells en els infants menors de sis anys, i que aquest vincle d’amor, d’estar, de compartir, de temps,… serà la base sòlida on es construiran les futures relacions afectives i socials…

Una mare de dia, gràcies a la reduïda ràtio de nens, ofereix un vincle proper i una atenció de qualitat cap a les necessitats dels infants. Posa a la disposició de les famílies una llar plena d’amor i respecte, on sempre està atenta i observadora, on sempre està allí per a allò que el nen necessita, amb una mirada que assegura i reconeix, on deixa temps per a què sorgeixin aquelles petites coses de vital importància per als infants; jugar, girar, reptar, caminar, pujar i baixar, menjar, parlar,…

A nivell de coneixements, sabem que des del naixement fins als sis anys, els nens es troben a una etapa sensorio-motriu afectiva preoperativa – en la qual desenvolupen la seva motricitat en coordinació amb els sentits i experimenten la qualitat de la vida a partir de les experiències afectives i sensorials. Això significa que necessiten un ambient preparat i segur per donar resposta a les seves necessitats de desenvolupament….

Una mare de dia s’encarrega d’adaptar l’espai i els materials per ajustar-se a les necessitats bàsiques de cada infant. D’oferir un espai relaxat, segur, sense preses…, on els infants puguin gaudir del seu propi ritme de maduració i aprenentatge, on aquests es sentin recolzats i guiats i on aquests puguin deixar-se anar per descobrir, experimentar i realitzar accions que siguin producte de les seves iniciatives.

A més a més, d’aquest vincle estret que es crea amb els infants, la mare de dia també busca crear-lo amb les famílies, oferint també un espai de recolzament i assessorament, aconseguint que l’ambient de la llar i de la família sigui més ferm per poder-lo fer arribar als infants, ja que la relació entre els membres de la família és el nucli social més important dels infants fins als tres anys.

Per tots aquests motius, l’entrada d’un nou infant a l’espai, el que anomenem l’acollida o la benvinguda o, el que en termes general s’entén per “l’adaptació”, es realitza sense cap període de temps determinat. Aquest període se li dóna molta importància atès que suposa la primera separació de l’infant amb la mare, i pot ser un procés dolorós i difícil per als dos. Per tant, vindrà marcat per la necessitat del propi infant i la seva família, on la família roman a l’espai juntament amb el grup i la mare de dia per tal que tots es vagin familiaritzant més. Aquest període s’acabarà en el moment en què l’infant, la família i la mare de dia ja se sentin integrats i segurs per començar la nova etapa.

A partir d’aquí ja comença el dia a dia que conforma cada un dels espais de les mares de dia.

Anuncios